Isla del Sol

12 de gener de 2014.

Copacabana + Ilha do sol – La Paz

Em llevo i comprovo que no ha sigut cap malson, hi ha 6 persones en una habitació petita i l’americà que ha dormit al terrat baixa tan tranquil.

El llac Titicaca, a part de ser un llac a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar, és curiós perquè després de dies entre paisatges muntanyosos, valls i canyons, apareixes en platges. Platges on fa fred, però platges. Per ser tan alts, a part d’ofegar-te més ràpid i totes les variants del mal d’alçada, els núvols són més a prop de l’aigua i això crea imatges sorprenents.

Diuen que el llac Titicaca es parteix en dos, per Perú i Bolívia. Per la posició dels mapes, a Perú li toca el Titi i a Bolívia la Caca. Dono fe.

Intentem trobar on esmorzar o comprar un dinar, però no hi ha res, una vella ens acaba fent uns entrepans de tomàquet, alvocat i un ou ferrat (que no sé on ha fregit, i prefereixo no saber-ho). 



Amb tal bomba gastronòmica a la mà i a la motxilla, anem a la barca que ens durà a l’Illa del Sol. Equipades amb aigua i paper de water (indispensable equipatge tant a Perú com a Bolívia).

Les angines ja es calmen, però encara dura el mal de cap, i un dels brasilers té un do especial per no callar en tota l’estona. Decideixo fer-me la lenta per poder caminar sola i tranquil·la: el paisatge ho mereix.

 A l'illa del Sol hi ha restes inques, una roca que et dona energia i gent local que et cobra quatre duros per caminar per les seves terres. La Caroline carrega la motxilla: les meves forces es limiten a caminar, respirar i cantar la cançó de Mario Kart Wii.

Caminem unes tres hores per l’illa, acabo comprant-me la jaqueta típica feta amb llana de llama i tornem a Copacabana en la barqueta, allà agafarem un bus a La Paz amb els brasilers.

Abans d'agafar el bus mengem un altre entrepà-bomba i la Caroline decideix demanar-se una xocolata calenta: després de pagar, li donen una bossa de plàstic amb aigua marroneta calenta i una canya per xuclar. Per prevenir indigestions decidim regalar-li a un nen.

El viatge en bus va bé i sembla que per fi em trobo molt millor. 

Ho sé perquè han tornat les meves ganes de parlar i tornar a ser la reportera del viatge.