Tornar a casa.

Hem arribat.
Cansats, farts de carregar la motxila i amb saudades de la vida tranquila.
Després de 80 dies de viatge tinc moltíssima feina per transcriure i escollir les fotos que millor puguin explicar l'experiència.

Després de 80 dies de viatge tinc clar que:

Viatjar cansa. Arriba un dia que vols que s'acabi, tornar ja.
Trobes a faltar coses que creies que no trobaries a faltar mai.
Una mica de rutina. Llevar-se al mateix llit més de 3 dies.
Viatjar és car. Per molt tirat que vagis, per molts campings que busquis. És gastar i gastar.

Sudamèrica és increïble. És un tros de terra que val molt la pena. Que cal veure. I no, no és gens perillós. Poden viatjar dues noies soles, fins i tot una. Si vigiles les teves coses, tal com faries arreu del món, no et passarà res.

Viatjar és aprendre. De llocs, de gent, de cultures, de països llunyans, de maneres de fer, de tu, del que necessites, del que trobes a faltar, del que oblides.

Les sensacions que te'n dus són màgiques. Viure sense saber quin dia és, no preocupar-se absolutament per res. Tirar endavant. Saber on dormiràs i quin és el teu pròxim destí, i prou. Aixecar-se un matí i tenir un pla: avui pujo el machu picchu, avui veig la posta de sol, demà camino per la platja a veure què trobo.


Tenia ganes de tornar a casa, si. Però ara no puc deixar de mirar les fotos, tancar els ulls i estar una estoneta més a tots aquests llocs pels que he passat ràpid.

En breus, el diari de viatge!

Buenos días Buenos Aires.

1 de Febrer de 2014. 

El Calafate – Buenos Aires

 

No hi ha pitjor moment per arribar a Buenos Aires que just a l’inici d’un Boca-River. I just en aquella hora estàvem trucant a la porta del Joaquin, el noi que havíem conegut al Salar d’Uyuni, que ens acolliria l’única nit que passaríem a la ciutat (pel pacte que havíem fet amb el Paco, de no visitar-la i venir junts per Setmana Santa).

Després de deixar-lo veure el partit mentre arreglàvem com arribar a Porto Alegre amb temps per preparar la tercera part del viatge, de comprar el sopar amb McDonald’s i alimentar un mendigo que em va demanar “pa” i no diners (i es va acabar emportant una hamburguesa i dos somriures). Vam sortir a provar la re-famosa festa de Buenos Aires. Anècdotes de la nit apart, un excés d’argentins menjant-te l’orella al més pur estil psicòleg.

Tornem cap a casa amb pluja i en el temps que ens queda entre tancar motxiles i marxar cap al vaixell que ens durà a Colònia de Sacramento (Uruguay) el Joaquin ens convida a dir Bon dia a Buenos Aires des d’un lloc molt privilegiat.

Aquí ens teniu. 

Més bus.

31 de gener de 2014.

Ushuaia – El Calafate

Viatge de tornada. 

Exactament igual de dur que l’anada.