10

Avui fa 10 mesos.

10 mesos que no em tallo el cabell.

10 mesos que no tiro el paper de wàter dins del wàter.

10 mesos que no em prenc una clara.

10 mesos que no menjo truita de patates de la iaia.

10 mesos que no camino tranquil·la quan vaig sola pel carrer.

10 mesos que no pujo a un metro.
10 mesos que no vaig a un bon concert.

10 mesos que no condueixo un cotxe.

10 mesos que no puc llegir al bus perquè es mou massa.

10 mesos que no menjo patates braves.

10 mesos que no dino de taper i rodejada d’amics.

Fa 10 mesos que no faig moltíssimes coses que m’agrada fer, però n’he fet tantes d’altres, i aquestes altres (potser perquè no les tornaré a fer mai, potser pel poc que esperava fer-les) han fet que pugui suportar sense problemes totes aquelles coses que es troben a faltar. Que mirant-ho d’una banda, només queden 3 mesos per poder-les tornar a fer. 
(Ai, no sé si vull que passin aquests 3 mesos).

Forno Alegre

26 de desembre de 2013.

Puerto Iguazú – Porto Alegre

El bufet d’esmorzar del Sheraton és una cosa que recordaré durant tot el viatge, especialment els dies que no puc esmorzar.

Aeroport, vol cap a Porto Alegre. Arribem i la calor infernal fa la ciutat invivible. Busquem un hotel perquè per dormir tots a casa necessitaríem uns 20 ventiladors. Porto a muns pares a sopar al Pingüí, crec que els hi fa molta gràcia imaginar la meva vida a Porto Alegre... però no, amb la calor que fa jo no vull ser a casa. Ara no.



El bufet del almuerzo del Sheraton es una cosa que recordaré durante todo el viaje, especialmente los días que no pueda comer.

Aeropuerto, vuelo hacia Porto Alegre. Llegamos y el calor infernal hace que no se pueda vivir en la ciudad. Buscamos un hotel porque para dormir todos en casa necesitaríamos unos 20 ventiladores. Llevo a mis padres a cenar al Pingüino, creo que les hace mucha gracia imaginar mi vida en Porto Alegre… pero no, con la calor que hace no quiero estar en casa. Ahora no.