La Paz fa pudor.

13 de gener de 2014.
La Paz - Sucre

El bus que sortia a la nit de Copacabana arriba a les 2 a La Paz, sent la capital del país esperàvem més facilitats i poder trobar ràpid on dorm.. WAIT FOR IT: Welcome to Bolivia!

El bus para i ens fan baixar. No sé on som, però sé que fa pudor. Recent llevats ens adonem que estem en un mercat de menjar, que de nit és una cosa semblant a una muntanya de menjar mig podrit. El bus marxa i allà no hi ha res ni ningú que ens pugui indicar on som. 

Parem una furgoneta i li explico on volem anar (segueixo sent la única que parla bé castellà). 
La furgoneta resulta ser un mini bus amb un recorregut fix, però el conductor pregunta a les dues passatgeres si els hi importa canviar el recorregut i per una misèria ens porta a la porta del hostel que li hem dit. Ens han dit que al “Loki Hostel” es necessita reserva, però juguem amb el comodín de “són les 2, no em pots deixar tirat al carrer”; tenen just 5 llits i ens acullen.

Deixem les coses i anem a sopar i de festa al Hard Rock Café La Paz, que, seriosament, ha de plantejar-se canviar-se el nom per Hard Reggeaton Café.

Els llits del Loki Hostel són els més còmodes que hem trobat fins ara, i ens permetem dormir fins les 10 o les 11. Al llevar-nos anem directes al Free Walking Tour La Paz. 

Dos carrers després d'haver sortit del hostel li demano a la Caroline que parem una mica, estic morta. No entenc molt bé: he dormit bé, ja no estic malalta i no estic tan cansada. Ella està igual i descobrim que és l'alçada. La Paz és la capital "més alta" del món i caminar pels carrers en pujada es fa més cansat del normal i si afegeixes la polució dels cotxes, em trobes ofegant-me pel carrer.

Curiós és que descobrim a sudamèrica una iniciativa europea importada, però mai és tard i els free-walking-tours són la clau. Al de La Paz, un noi bolivià i un australià expliquen la boja història política de Bolivia, rituals de bojos amb fetus de llames i viagres patrocinades per Chayanne del Mercat de les Bruixes i històries i llegendes d’una de les presons més famosa-mafiosa delmón.

Suc take-away.

La Paz és una ciutat en una vall, tota la vall està construida i fa que, miris on miris, vegis casetes del color del totxo: estil Perú i Bolívia. Al tour els nois ens expliquen que el govern et fa pagar un impost per tenir una casa acabada, si acabes la teva casa però no la pintes, pots dir que no està acabada i tarà: no pagues l'impost! Tarà: ciutats lletjes aquí i allà.

Ens expliquen que el Salar d’Uyuni està tancat pel Dakar, desviem la ruta a Sucre un dia per esperar que torni a obrir i de Sucre anirem directes a Uyuni. Contem els dies i sembla que tot encaixa per arribar a temps a Buenos Aires, on tenim el vol cap a la Patagonia.

Por todo lo alto, decidim anar a Sucre en un bus-llit, ni que sigui per probar-ho una vegada. 

Enviem postals corrents a l’estació de busos i marxem en un bus on, quan encara no hem sortit de La Paz, roben les bosses amb tots els diners i documents a una parella d’americans. El noi del costat és molt simpàtic, sap anglès i els ha ajudat, parlem una bona estona amb ell de les diferències culturals, hem anat a trobar un bolivià amb mentalitat europea.