3r dia Tour Uyuni
4:50am Sona el despertador. 
5:00am El Blas ens busca per la casa amb una llanterna
enfadat perquè fem tard.
El 4x4 arranca, veiem com
surt el sol en unes guèisers. 
El paisatge és el més semblant Mart que he vist mai, i el sol competeix amb la lluna alhora. Seguim a unes aigües termals, amb l’aigua massa calenta però l’ambient massa fred.

Quan ens aconsegueixen treure de l’aigua, esmorzem, visitem la llacuna verda que encara no és verda per l’hora que és.
Seguim cap a la frontera amb Xile.
Allà baixem, ens acomiadem de la família, que torna cap a Uyuni.
Seguim el nostre viatge.
El paisatge és el més semblant Mart que he vist mai, i el sol competeix amb la lluna alhora. Seguim a unes aigües termals, amb l’aigua massa calenta però l’ambient massa fred.
Quan ens aconsegueixen treure de l’aigua, esmorzem, visitem la llacuna verda que encara no és verda per l’hora que és.
Seguim cap a la frontera amb Xile.
Allà baixem, ens acomiadem de la família, que torna cap a Uyuni.
Seguim el nostre viatge.
Arribem a San Pedro d’Atacama al migdia, amb la intenció de quedar-nos una sola nit: descansar molt, recuperar forces, recuperar normalitat als sistemes digestius i marxar cap a Salta (Argentina).
Potser per destí, o per
karma, tots els busos a Salta estan plens, i l’única manera que tenim d’arribar
a Buenos Aires el dia 22 és quedar-nos dues nits més a Xile i agafar un bus ben
llarg després. Arrisquem.
I si, per destí, ens
quedem dues nits més en aquest poble encantador. Tothom que coneixem ens diu
que venia a passar uns dies i s’hi ha quedat uns mesos, o uns anys. 
San Pedro d’Atacama té màgia. Té alguna cosa estranya. El poder d’un oasi enmig del desert. Ens mereixíem la calor i el bon rotllo de San Pedro després de l’hivern bolivià.
San Pedro d’Atacama té màgia. Té alguna cosa estranya. El poder d’un oasi enmig del desert. Ens mereixíem la calor i el bon rotllo de San Pedro després de l’hivern bolivià.

Nenhum comentário:
Postar um comentário
I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)