terça-feira, 14 de janeiro de 2014

Sucre mola.



14 de gener de 2014. 
Sucre
 
Arribem pel matí a Sucre, ens hi quedarem una nit i la tarda següent marxarem ja cap a Uyuni. Sembla que la Caroline ha heredat les meves angines i optem per un hostel calmat i més tranquil on poder descansar bé. No sé ben bé com, acabem anant a parar a una pensió buida on les habitacions semblen fetes per nens petits. Encantades amb les cortines, llençols i tauletes de nit de colors, i sobretot amb el preu, ens quedem i gaudeixo, i no exagero, de la millor dutxa que he pres des de que vaig sortir de Barcelona al Juliol.


Després de buscar on rentar la roba per treure la pudor de tabac de la roba i que ens la tornin a temps, fem cas a la guia, que diu que a Sucre hi ha unes petjades de dinosaure que cal veure. Mec Error. Acabem en un parc-d’atraccions que no sembla gens Bolívia, observant unes petjades en una paret vertical i reproduccions 1/1 d’espècies arxiconegudes. 
 




Passem una bona estona pensant que ens estan timant, descobrim que realment són petjades perquè no sé què de la terra que s’ha plegat i ara apareixen les petjades en vertical. Superinteressant, si.
El millor de la visita són les furgonetes-bus que ens porten i ens tornen al centre. Com ens agrada barrejar-nos amb la gent local! Dépaysement total.





Al contrari que La Paz, Sucre té nucli històric, casetes blanques i maques que imiten l’estil del sud d’Espanya. Al centre tot és blanc, i encara que a la perifèria domini el tema de “no acabo la casa i així no pago impostos”, no és tan evident com a La Paz i es barreja amb el verd dels boscos.

Sang, riquesa minera i bosc amazònic.
























Visitem la casa on es va firmar la independència de Bolivia, ja som expertes en el munt de presidents mafiosos i assassins que va tenir el país, i per últim, llegim a la guia que, si ho demanes et deixen pujar a la cúpula de l’ajuntament.


 
Allò que diuen de “vigila amb el menjar d’aquests països”, es comença a fer present. Loperamida en mà i arròs bullit per sopar. Començarà un dels malsons més graciosos i memorables del viatge.




Nenhum comentário:

Postar um comentário

I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)