Lo que el viento se llevó.

24 de gener de 2014.
Torres del Paine

A les 5:30 ja comença l’aventura. Tornem a l’aventura de creuar fronteres xilenes, acumulant segells al passaport i menjant la fruita mentre passem el control.

La Patagonia és una zona molt maca i espiritual, un lloc per perdre’s caminant per la muntanya durant uns dies. Nosaltres teníem pocs dies i volíem veure-ho tot, això va convertir el viatge en visites petites i ràpides a paisatges on obres la boca, et cordes la jaqueta, tires la foto i rebufes de fred.

 
Us deixo buscar a la wikipedia les propietats geològiques que fan de Torres del Paine una meravella de la naturalesa. Jo recordo vent. Només vent. Molt vent. 

El guia ens explica que una brasilera que estava imitant un ocell va ser aixecada pel vent i va acabar a terra sense dents. M’esforço en clavar els peus a terra i al·lucinar sobretot amb la vegetació.

Guanacos everywhere.

Guanacos fent caca.

 

Tornem a Argentina, tornem a El Calafate, tornem al hostel, una que decideix dormir i descansar pel dia que ens espera, altres que decideixen anar al casino a sopar amb vinet.