Coses a fer abans de...

 

D’aquí poc portaré 10 mesos a Porto Alegre.

10 mesos que són molts, però alhora són poquíssims.

He fet moltes coses, he passat 3 viatjant per sudamèrica, he provat molts restaurants, visitat molts llocs de la ciutat i caminat per molts carrers.

Però una por s’acosta quan envies un email dient: Queden 4 mesos. I ta mare et corregeix: Queden 3 i una setmana!

És per això, i també per l’aparició en escena del Jordi i en Jaume, que aquesta setmana hem estat a tope i hem elaborat una llista de “COSES A FER ABANS DE TORNAR A BARCELONA”.

- Comprar-se una cuya, curar-la i aprendre a preparar chimarrão.

- Anar al Vila Acústica.

- Anar a veure un partit del Grêmio a l’estadi.

- Fer el FREE WALKING TOUR Porto Alegre.

- Comprar-nos una samarreta del Grêmio.

- Donar una volta pel Guaíba en vaixell.

- Agafar el tren i anar a algun lloc random.

- Anar al Canyons.

- Anar a un rodízio de carn.

- Menjar tots els açaís possibles.

- Provar les “empanadilles” fregides plenes de xocolata.

- Aprendre a fer Caipirinha (i no oblidar-se al matí següent).

- Aprendre a fer Feijão.

- ...

Hem començat a ratllar coses de la llista a un ritme frenètic.

Avui, de camí al parc he rebut una trucada:

- Grêmio contra l’equip on juga Ronaldinho, per 6€, en dues hores. T’apuntes?

- Si, clar! Truca al Paco!

 I així, vinc de veure perdre l’Atlético Mineiros i de cop, cada cop que Ronaldinho Gaúcho tocava pilota, els tricolors li cridaven de tot. Ronaldinho é traïdor. Dale dale tricolor.

Sant Jordi Gaúcho

Pel poder que m'otorga Erasme de Rotterdam (que ara resulta que era català) de fer el que vull quan vull i perquè vull: he decidit que a Brasil, Sant Jordi és avui.

Perquè? Perquè ahir feia un dia de merda i tenia feina.
Així doncs: avui passejaré pel carrer, avui felicitaré al Jordi, em compraré algun llibre, esperaré que algún pretendent em regali una rosa i pensaré en la Marina, que es fa gran.

 
Com que cap pretendent m’ha regalat res, i la floristeria de la cantonada estava tancada quan hi he passat per davant, m’he centrat en trobar un llibre i donar per vàlides les roses virtuals rebudes.

He baixat al parc a prendre un chimarrão amb el Jordi i el Paco, l’un molt d’acord amb el canvi de dia i l’altre que només s’ha preocupat per vestir-se del Madrid i demostrar-nos el seu orgull.

Hem begut, hem parlat, ens han intentat vendre un llibre sobre sexe de tribus caníbals i el sol ha anat marxant.

Pensant-ho bé, ja tinc masses llibres com per seguir comprant-ne i no sé si hi cabran tots a la maleta. He acabat desistint del llibre també, ahir en vaig treure dos de la biblioteca per preparar el pròxim viatge i ja en tinc prou.

Hem acabat anant al mercat, comprant cuies, bombes, filtres, herba i termos per convertir-nos tots en bons gaúchos.

Sense rosa, sense llibre, però amb tradicions.

Gaúchos

- Oye, seguro que estamos en Brasil?

 

Plou, fa fred, tinc l’estufa als peus, estic embolicada amb una manta.

Avui és la festa nacional, i hem anat a veure coses típiques.

I no, no són cocos, ni platges, ni caipirinhes, ni samba. No és carnaval. No és Brasil.

Resulta que un 20 de setembre de fa no tant, 1835, va començar la Revolució Farroupilha. La guerra que van impulsar els bojos de Rio Grande do Sul, per independitzar-se de Brasil. 

Si, van perdre. I si, commemoren que van perdre. Em sona d’alguna cosa.

 

Qui més qui menys, aquí tothom és conscient que el sud és diferent. Que el sud és el sud, i Brasil és Brasil. I que s’assemblen més a Uruguai o a Argentina. Sóc abans gaúcho que brasiler. 

Els carioques són de Rio, però són brasilers, els més coneguts al món.

Els paulistes són de São Paulo i són brasilers, la potència econòmica.

I qui són els gaúchos? 

Qui són aquests bojos amb tradicions ben estranyes? Que beuen una espècie de mate amb nom propi. Que, un cop al any, baixen a la capital amb el remolc ple de cavalls darrera el cotxe. Es planten en un descampat, munten la seva caseta de fusta i es foten a fer carn a la brasa en quantitats industrials. 

Entre la Diada de Catalunya i les casetes de La feria de Abril. Un atractiu turístic sense turistes. A ells els hi és tot igual. Es col·loquen la roba típica: els pantalons cagats i les botes fins als genolls. Un barret, un mocador al coll i la bandera de l’estat.

Avui plovia, feia un matí de merda, i ells estaven allà. 

A cavall, trepitjant el fang, menjant carn i bevent cervesa.

Hem tornat a casa, estem mullats i la roba ens fa pudor a barbacoa.

Aquest matí hem fet una cosa típica de Brasil. 

Si? Seguro?

 

-Oye, seguro que estamos en Brasil? 

Llueve, hace frío, tengo una estufa en mis pies, estoy enrollada en una manta. 

Hoy es la fiesta nacional, y hemos ido a ver cosas típicas. 

Y no, no son cocos, ni playas, ni caipirinhas, ni samba. No es carnaval. No es Brasil. 

Resulta que un 20 de septiembre de hace no tanto, 1835, comenzó la Revolución Farroupilha. La guerra que impulsaron los locos de Rio Grande do Sul, para independizarse de Brasil. Si, perdieron. Y si, conmemoran que han perdido. Me suena de algo. 

Quien más o quien menos, aquí todo el mundo es consciente de que el sur es diferente. Que el sur es el sur, y Brasil es Brasil. Y que se parecen más a Uruguay o a Argentina. Soy antes gaúcho que brasileño. 

Los cariocas son de Rio, pero son brasileños, los más conocidos del mundo. 

Los paulistas son de Sāo Paulo y son brasileños, la potencia económica. 

¿Y qué son los gauchos? 

¿Quiénes son esos zumbados con tradiciones tan diferentes? Que beben una especie de mate con nombre propio. Que, una vez al año, bajan hasta la capital con un remolque lleno de caballos detrás del coche. Se plantan en un descampado, montan su caseta de madera y se ponen a hacer carne a la brasa en cantidades industriales. 

Entre la Diada de Catalunya y las casetas de La feria de Abril. Un atractivo turístico sin turistas. A ellos les da igual. Se ponen su ropa típica: pantalones cagados y botas hasta las rodillas. Un sombrero, un pañuelo en el cuello y la bandera del estado. 

Hoy llovía, ha hecho una mañana de mierda, y ellos estaban allí. 

A caballo, andando por el barro, comiendo carne y bebiendo cerveza. 

Hemos vuelto a casa, estamos mojados y la ropa huele a barbacoa. 

Esta mañana hemos hecho algo típico de Brasil.

 ¿Si? ¿Seguro?