Sent sinceres, no teníem ni idea del que faríem
a Cuzco més enllà de que volíem anar al Machu Picchu, però ens havien recomanat
fer el tour pel Valle Sagrado, així que ens llevem ben d’hora ben d’hora per
pujar-nos a un autobús que ens durà a veure mil coses inques amb una guia
estupenda que crida “Irma’s friends” cada 5 minuts. 
El primer que visitem és
Pisaq, les terrasses inques pel cultiu de plantes medicinals i tot el que sabien
aquella gent ens deixa sorpreses, alhora que tota la història de creure en la
Pachamama ens porta a fer rituals estúpids gravats amb la goPro que més
endavant perdrem i ens farà molta ràbia.
Després visitem Ollantaytambo, els esglaons de
les terrasses ja es fan complicats de pujar i la pluja fluixa però continua fa
que desconnectem de l’explicació i estiguem més atentes a la gràcia que fa la
gent quan es col·loca un impermeable de plàstic. Tot i així, aconseguim el master en trobar coses rares a la muntanya: el perfil del Inca i un senyor enfadat i barbut que aguanta uns magatzems que teoricament era el primer cristià en visitar la zona (tot això perquè la muntanya té barba i els inques no en tenen).
Última visita a Chinchero, un poble molt bonic
on veiem pondre’s el sol des d’una església construïda pels espanyols. 
Al tornar, per fi, el meu problemón amb les
botes enfangades està solucionat per la lavanderia. Jo moro de cansada i la Caroline
vol festa, la nit es complica però veure per primera vegada les fotos de la
goPro ens tranquil·litza.
.jpg)

Nenhum comentário:
Postar um comentário
I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)