Un oasi enmig del desert

19 de gener de 2014.

San Pedro de Atacama

San Pedro d’Atacama és una taca verda en mig d’un desert. El dia anterior havíem arribat abrigades de l’hivern bolivià, i només baixar del bus ja vam començar a treure’ns roba i arremangar malles. Per fi era estiu! Les nostres vacances d’estiu! Gràcies clima del desert!

Havíem dedicat la tarda del dia anterior a comprovar quan de còmodes eren les hamaques, després d’assegurar el nostre viatge a Buenos Aires. Així que, teníem tots els ingredients per passar dos dies de vacances de les bones: calor, sol, clima sec, turisme, hamaques, wifi després de 5 dies sense, bon menjar i festa.

Felicitat màxima a San Pedro

La primera sorpresa: som riques! Les monedes peruana i boliviana tenien un equivalent ràpid al real brasiler o a l’euro, però a xile, i encara no sabem perquè els valors són elevats. El caixer ens dona bitllets de 10.000 xilens, i costa molt adonar-se que en realitat, són bitllets de “13€”. Vas a un restaurant: MENÚ POR 6.000 i la reacció immediata del teu cervell és: CARÍSSSIM! 

Després d’assimilar que la nostra capacitat monetària seguia igual que sempre, i no per tenir tants zeros ens podíem permetre res de l’altre món... vam decidir fer una mica el guiri.

L’excursió ens va dur al Valle de la Luna, escalem dunes i ens creiem realment les reines del desert. La vall és preciosa i veiem com es pon el sol des de la roca del Rey León.

  

Amb intenció de festa, sopem i provem el famós “PISCO SOUR” (guerra eterna entre xilens i peruans per saber exactament d’on és originari), les hamaques i les estrelles poden amb nosaltres. Necessitem dormir.