Endolls, fútbol i llama.

15 de gener de 2014.

Sucre - Uyuni

 

Potosí, potosí. Uyuni. 

Ya saaaaaaleeeee. Ya saleeeeeeee.

Acabes agafant amor a les estacions de busos. Pugem al bus i fem via cap a Uyuni. 

Hi ha una dona amb dos nenes en un sol seient, una noia amb un ipad en la posició perfecta perquè jo també miri la pel·lícula i dos nois més endavant que, no entenc perquè, es posen crema solar als llavis de tant en tant.

Arribem a Uyuni. 

Descriptible com: quatre cases en mig d’un desert. Busquem el hostel més barat: trobem l’ideal, un sense endolls i sense aigua calenta. 

Sortim a passejar per l’únic carrer amb botigues, i mentre la Caroline decideix si es compra mitja botiga o tota sencera, els nois de la crema als llavis ens van perseguint. Finalment, es presenten, són argentins, Juan y Joaquín, de Buenos Aires. 

Decidim sopar junts i tenim la missió de trobar una restaurant que ens agradi a tots:

Ha de tenir endolls (per carregar la goPro), televisió (per veure el partit Boca-River) i llama (perquè jo vull tastar llama).