Qui canvia el paisatge?

17 de gener de 2014.

2n dia Tour Uyuni

 

Després de la visita al Salar, el 4x4 havia tirat milles fins arribar a un poblet minúscul amb una casa “hotel” on ens acollirien. Allà vam poder dutxar-nos amb aigua calenta, en una situació bastant graciosa en la que, mentre la Caroline i jo mantinguéssim l’aigua calenta encesa en una dutxa amb parets de palla, totes les dutxes de les habitacions en tindrien. Quan acabéssim, tornaria l’aigua gelada. Molta tensió per una simple dutxa.

 
Vam sopar en família, ens vam conèixer entre tots i vam aprendre a jugar al joc de cartes argentí per excel·lència: El Truco.

El dia següent el despertador sona ben d’hora ben d’hora, i no sé si he estat més estona al llit o al lavabo. Bolivia style. Temes íntims apart, el 4x4 arranca i seguim el camí. 

No sabem massa on som, no sabem massa on anem.

Confiem en el conductor i passem el dia dins el cotxe, amb algunes parades quan volem fer fotos. Potser no recordo els noms dels llocs, si llacuna d’un color, si desert del noséquè.

L’única cosa que recordo són els meus ulls oberts mirant per la finestra. En un racó perdut del món, perduts pel sud de Bolívia. Tot el que podies veure era paisatge, no hi havia cap altre cotxe, no hi havia ningú, cap casa, cap persona. Pasaitge. Muntanya. I 5 minuts després, desert. I un temps després, un llac. Flamencs. I ara fa sol, i de cop: NEVA!

 

Tot és blanc. No es veu res. Perdem el rastre dels 4x4 anteriors. El conductor ens diu que haurem de tornar enrere si no vé ningú més, el convencem per seguir. Avancem. Ara torna a fer sol. Més desert. Ruïnes inques. Dinar al maleter.

No enteníem absolutament res. 

Teníem la sensació de ser en un videojoc, de ser el cotxe que corre mentre un nen està decidint l’escenari  i la meteorologia. 

Bolívia sorprèn, potser per no ser massa coneguda, potser perquè no he vist cap altre lloc del món on passin aquestes coses.






 

La sensació de llibertat és màxima. Que gran és el món i que petits que som nosaltres.

Enamorada del paisatge, amb fred, però sentint-me molt afortunada d'estar gaudint de tot allò. Era observar, al·lucinar, i cantar dins del cotxe.

Arribem a la casa que ens acollirà aquesta segona nit. 

Sopem i juguem a cartes, l’electricitat acaba a les 22. Alguns amb vi, altres amb suero, passem la nit i dormim poques hores a l’habitació de sis.