Cuzqueando

8 de gener de 2014.

Cuzco - Arequipa

Ens permetem dormir fins tard per recuperar les forces: a les 8 amunt! Quan surto de la dutxa i torno a l’habitació veig al pati del hostel un noi amb el cabell arrissat. Em sona. Ui. Espera. What?

- Não acredito! Ferraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!

La casualitat de les casualitats ha fet que ens trobem a Perú quan ni sabíem que coincidiríem. En Ferran i l’Álvaro, els dos amics de Porto Alegre acaben d’arribar a Cuzco, el seu camí pel derrumbe no ha sigut tant dépaysement, però estem una bona estona a “l’esmorzar continental” comentant la jugada i decidim fer la ruta per Cuzco. 
Per nosaltres és l’últim dia i per ells és el primer.

Energia per 1€

Els calfreds, pluges i suors de la pujada al Machu Picchu s’han transformat en unes angines de cavall, que només oblido quan, menjant al mercat, una peruana em serveix per 1€ un platàs gegant d’arròs a la cubana amb ou, salsitxa, aguacate, plàtan i no vull saber què més.

Venedores camuflades

Per si el dia no era prou dur, amb les presses de marxar del hostel, perdem el meu mp3 (el meu mític mp3 verd que em van regalar els meus amics pels 17 anys i encara funcionava perfecte) i el pen, el pen amb totes les fotos de la goPro des de que havíem arribat a Rio Branco.

Marxem, sense saber tot el que perdíem, en un bus nocturn cap a Arequipa. Primer bus nocturn que, després de tants, ja ni recordo.