Ho dic somrient. Ho
dic contenta. Ho dic pensant, però no volent dir molt alt, que com certesa, serà el millor any de les nostres vides.
I precisament aquesta frase, em recorda gran
part del que estic deixant a Barcelona. I que segur, em farà sentir lluny de
casa d’aquí uns dies.
Però de moment, sent sincera i no massa
segura, de moment crec que: No us trobo a faltar.
I potser és per això que no estic
escrivint-vos emails i penjant totes les fotos que m’agradaria penjar, i potser
és per això que no tenir internet a casa encara em preocupa ben poc. Potser és
per això que el mínim contacte que tinc amb Barcelona són quatre frases de
whatsapp amb alguna foto de com va quedant l’habitació per tranquil·litzar a
muns pares.
Porto un mes vivint una nova vida en un nou
país i no em cal més per dir-vos que això és el millor que li pot passar a
ningú mai. 
Canvi, canvi ,canvi. Adaptació i adaptació.
Hem nascut per auto col·locar-nos en situacions
límit i sentir-nos realitzats quan ens en sortim?
De vegades, ens en sortim. 

jo si que et trobo a faltar!!!!
ResponderExcluirt'estimuuuuuu