Un mes

Fa un mes que sóc aquí.

Ho dic somrient. Ho dic contenta. Ho dic pensant, però no volent dir molt alt, que com certesa, serà el millor any de les nostres vides.

I precisament aquesta frase, em recorda gran part del que estic deixant a Barcelona. I que segur, em farà sentir lluny de casa d’aquí uns dies.

Però de moment, sent sincera i no massa segura, de moment crec que: No us trobo a faltar.

I potser és per això que no estic escrivint-vos emails i penjant totes les fotos que m’agradaria penjar, i potser és per això que no tenir internet a casa encara em preocupa ben poc. Potser és per això que el mínim contacte que tinc amb Barcelona són quatre frases de whatsapp amb alguna foto de com va quedant l’habitació per tranquil·litzar a muns pares.

Porto un mes vivint una nova vida en un nou país i no em cal més per dir-vos que això és el millor que li pot passar a ningú mai. 

Canvi, canvi ,canvi. Adaptació i adaptació.

Hem nascut per auto col·locar-nos en situacions límit i sentir-nos realitzats quan ens en sortim?

De vegades, ens en sortim.