- Cuál é
o teu último desejo na vida? 
Sento que li pregunta un noi a una noia. Els
dos van en bicicleta per la vorera de la Rua República. Jo estic col·locant bé
el sillín de la que acabo de treure perquè no es baixi de cop, com em sol
passar. Començo a pedalar pensant en la pregunta i de cop he de tocar de peus a
terra. No puc passar per la vorera perquè hi ha un grup de gent mirant la
paret. 
Paro. Miro. Faig foto.  Jo també vull saber què vol fer la gent abans
de morir.
I jo què escriuria?
Què vols fer abans de morir?
I tu què vols ser de gran?
És alhora la millor i pitjor pregunta que et
poden fer.
Quan ets petit és una pregunta genial, et
deixa volar i dir qualsevol tonteria. Podries dir la primera professió que et
passa per davant, o qualsevol cosa que et sembli divertida sense pensar en cap
conseqüència. Vull ser bombera, conductora de trens o astronauta.
Ara ja ets gran. Ets el que volies ser? Probablement
portes anys estudiant pel que creus que vols ser, o pel que un dia vas creure
que volies ser i ara estàs cremat.
La majoria de missatges parlen d’amor, de
viure en cert lloc, de viatjar, d’aprendre a fer alguna cosa. Fem-ho.
Vols aprendre un idioma? Aprèn-lo ara. 
Vols viatjar?
Estalvia i viatja. 
Després de 6 anys estudiant pel que sembla
serà el meu futur d’arquitecta, ara que estic a l’altra punta del món sento que
estic fent el que volia fer abans de morir, i no ho sabia.
I ara que sóc a Brasil, i ara que estic viatjant,
i ara que he après portuguès, ara que faig coses noves. Ara què?
Ara més!
Abans de morir no vull parar. No vull parar d’aprendre,
de compartir, de viure.


Nenhum comentário:
Postar um comentário
I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)