Ilhabela.
És la primera setmana de vacances, la primera
setmana de vacances d’estiu a Brasil, així que la idea és descansar i ser feliç
després de les últimes entregues del semestre, i així justifiquem els diners
gastats en bon sopars, sucs de mango i activitats de guiris.
El dia del meu aniversari, només pel fet de
ser per primera vegada (però no l’última) que el vivia a l’hemisferi sud i a
prop de la platja, ja tenia pinta de no ser un dia qualsevol.
Vam llogar bicicletes i vam decidir donar la
volta a l’illa començant pel nord. Error. La carretera feia pujades i baixades
exageradament empinades per un bicicleta sense marxes, per tant, mitja volta:
anem al sud.
Després de travessar tota la civilització per
un carril bici en un estat dubtós, tornem a trobar-nos una pujada impujable per
les nostre bicicletes. Tot i que la Caroline es de “más fuerza que maña” i es
deixa els genolls pujant com boja pel mig del carril de cotxes, jo em retiro
bicicleta en mà i em dedico a pujar per la mini vorera/penya-segat que
acompanya la carretera: total, no tinc cap pressa.
Estem mortes de gana i cremades pel sol, uns
vellets ens diuen que l’únic lloc on dinar és la següent platja. 
Seguim i ens
trobem una platetja amb quatre taules, després de 22 anys dinant cabrit al forn
pel meu aniversari em puc permetre unes patates fregides i calamar arrebossat. La
platja és preciosa però hi ha molta gent, decidim agafar la bicicleta i tornar
enrere, pel camí veiem un moll i decidim anar-hi. 
Després d’una bona estona tirant-nos i tornant a pujar, seguim a la platja tranquil·la i ens adonem que tenim el temps just per retornar les bicicletes. Les tornem a temps i arriba l’hora de l’açaí d’aniversari: deliciós! El millor pastís que he tingut mai.

La nit és relaxada, caipirinha de kiwi i bona música. El meu aniversari en unes vacances d’estiu. Estic segura que no oblidaré mai el dia.
INOLVIDABLE
21 de desembre de 2013.
Ilhabela.
Es la primera semana de vacaciones, la primera semanas de vacaciones de verano en Brasil, así que la idea es descansar y ser feliz después de las últimas entregas del semestre, y así justificamos el dinero gastado en buenas cenas, zumos de mango y actividades de guiris.
El día de mi cumpleaños, solo por el hecho de ser la primera vez (pero no la última) que lo vivía en el hemisferio sur y al lado de la playa, ya tenía pinta de no ser un día cualquiera.
Alquilamos bicicletas y decidimos dar la vuelta a la isla comenzando por el norte. Error. La carretera tenía subidas y bajadas exageradamente empinadas para una bicicleta sin marchas, por lo tanto, media vuelta: vamos al sur.
Después de atravesar toda la civilización por un carril bici en un estado dudoso, volvemos a encontrarnos una subida insufrible para nuestras bicicletas. Aunque Caroline sea de más fuerza que maña y se deja las rodillas subiendo como una loca por el medio del carril de los coches, yo me retiro bicicleta en mano y me dedico a subir por la mini acera/acantilado que acompaña a la carretera: total, no tengo ninguna prisa.
Estamos muertas de hambre y quemadas por el sol, unos viejecitos nos dicen que el único lugar donde poder comer es la siguiente playa.
Seguimos y nos encontramos una playita con cuatro mesas, después de 22 años comiendo cabrito al horno para mi cumpleaños me puedo permitir unas patatas fritas y calamar rebozado. La playa es preciosa pero hay mucha gente, decidimos coger la bicicleta y volver atrás, por el camino vemos un muelle y decidimos ir.
Después de un buen rato tirándonos y volviendo a subir, seguimos en la playa tranquila y nos damos cuenta que tenemos el tiempo justo para devolver las bicicletas. Las devolvemos a tiempo y llega la hora del açaí de aniversario: ¡delicioso! El mejor pastel que he tenido nunca.
La noche es relajada, caipirinha de kiwi y buena música. Mi cumpleaños en vacaciones de verano. Estoy segura que no lo olvidaré nunca este día.


l'embarcadero sta ala part de l'illa que toca amb Brasil oi? es de pelicula...
ResponderExcluir