Gaúchos

- Oye, seguro que estamos en Brasil?

 

Plou, fa fred, tinc l’estufa als peus, estic embolicada amb una manta.

Avui és la festa nacional, i hem anat a veure coses típiques.

I no, no són cocos, ni platges, ni caipirinhes, ni samba. No és carnaval. No és Brasil.

Resulta que un 20 de setembre de fa no tant, 1835, va començar la Revolució Farroupilha. La guerra que van impulsar els bojos de Rio Grande do Sul, per independitzar-se de Brasil. 

Si, van perdre. I si, commemoren que van perdre. Em sona d’alguna cosa.

 

Qui més qui menys, aquí tothom és conscient que el sud és diferent. Que el sud és el sud, i Brasil és Brasil. I que s’assemblen més a Uruguai o a Argentina. Sóc abans gaúcho que brasiler. 

Els carioques són de Rio, però són brasilers, els més coneguts al món.

Els paulistes són de São Paulo i són brasilers, la potència econòmica.

I qui són els gaúchos? 

Qui són aquests bojos amb tradicions ben estranyes? Que beuen una espècie de mate amb nom propi. Que, un cop al any, baixen a la capital amb el remolc ple de cavalls darrera el cotxe. Es planten en un descampat, munten la seva caseta de fusta i es foten a fer carn a la brasa en quantitats industrials. 

Entre la Diada de Catalunya i les casetes de La feria de Abril. Un atractiu turístic sense turistes. A ells els hi és tot igual. Es col·loquen la roba típica: els pantalons cagats i les botes fins als genolls. Un barret, un mocador al coll i la bandera de l’estat.

Avui plovia, feia un matí de merda, i ells estaven allà. 

A cavall, trepitjant el fang, menjant carn i bevent cervesa.

Hem tornat a casa, estem mullats i la roba ens fa pudor a barbacoa.

Aquest matí hem fet una cosa típica de Brasil. 

Si? Seguro?

 

-Oye, seguro que estamos en Brasil? 

Llueve, hace frío, tengo una estufa en mis pies, estoy enrollada en una manta. 

Hoy es la fiesta nacional, y hemos ido a ver cosas típicas. 

Y no, no son cocos, ni playas, ni caipirinhas, ni samba. No es carnaval. No es Brasil. 

Resulta que un 20 de septiembre de hace no tanto, 1835, comenzó la Revolución Farroupilha. La guerra que impulsaron los locos de Rio Grande do Sul, para independizarse de Brasil. Si, perdieron. Y si, conmemoran que han perdido. Me suena de algo. 

Quien más o quien menos, aquí todo el mundo es consciente de que el sur es diferente. Que el sur es el sur, y Brasil es Brasil. Y que se parecen más a Uruguay o a Argentina. Soy antes gaúcho que brasileño. 

Los cariocas son de Rio, pero son brasileños, los más conocidos del mundo. 

Los paulistas son de Sāo Paulo y son brasileños, la potencia económica. 

¿Y qué son los gauchos? 

¿Quiénes son esos zumbados con tradiciones tan diferentes? Que beben una especie de mate con nombre propio. Que, una vez al año, bajan hasta la capital con un remolque lleno de caballos detrás del coche. Se plantan en un descampado, montan su caseta de madera y se ponen a hacer carne a la brasa en cantidades industriales. 

Entre la Diada de Catalunya y las casetas de La feria de Abril. Un atractivo turístico sin turistas. A ellos les da igual. Se ponen su ropa típica: pantalones cagados y botas hasta las rodillas. Un sombrero, un pañuelo en el cuello y la bandera del estado. 

Hoy llovía, ha hecho una mañana de mierda, y ellos estaban allí. 

A caballo, andando por el barro, comiendo carne y bebiendo cerveza. 

Hemos vuelto a casa, estamos mojados y la ropa huele a barbacoa. 

Esta mañana hemos hecho algo típico de Brasil.

 ¿Si? ¿Seguro?