quarta-feira, 31 de julho de 2013

Agost?



No és agost. 

No, no ho és.

Calleu.

Agost és l’Escala. Agost és vacances, agost és calor. Treballar al despatx pel matí, platjeta del poble, llegir a la sorra, cap a casa, piscina abans de pujar, xiulet desde el balcó, dinar un gazpacho,  veure capítols repetits de Plats Bruts, sortir al balcó, cridar-se de punta a punta, baixar al poble, fer una clareta al caravel·la, un gelat, una crepe, seure a les roques, mirar la posta de sol, buscar plan per la nit, intentar convèncer-te d’anar a Tetes, dir-te per vuitantena vegada que val la pena, que tu diguis que no i que acabem fent una birra parlant de quelcom massa transcendental per una nit d’estiu.

Demà és agost. Demà començo les classes.

Sincerament, en tinc ganes. Demà m’esperen 5 hores de classe que, a més, repetiré per la nit per decidir quin horari vull fer.
Demà em llevo a les 6:00. Em poso mitjons fins als genolls, el polar i la bufanda. Agafo un autobús i en mitja hora estic en una universitat amb aires americans en mig d’una favela. Demà busco l’aula on es fa Urbanismo 3 i escolto un professor parlar en portuguès massa ràpid. Demà hauré de repetir més de vint cops: Oi, sou Anna, sou de Barcelona.
I a la nit, després d’un dia que no oblidaré, potser miro per la finestra i penso en com podré tornar a començar el curs sense aquest “reset” tant necessari que tinc 31 dies a l’any, al teu costat.

Demà miraré per la finestra i seràs la primera persona a qui trobo a faltar.
Perquè no, no veig les mateixes estrelles que tu estàs veient estirada als bancs del jardí.

És agost. I no has vingut a dir-me: “Baixes?”


Per favor, poseu-li un altre nom.
Això no és un agost.






No es agosto.

No, no lo es.

A callar.



Agosto es l'Escala. Agosto es vacaciones, agosto es calor. Trabajar en el despacho por la mañana, playita en el pueblo, leer en la arena, a casa, piscina antes de subir, un silbido desde el balcón, comer un gazpacho, ver capítulos repetidos de Plats Bruts, salir a la terraza, chillarse de punta a punta, bajar al pueblo, hacerse una clarita en la caravel·la, un helado, una crepe, sentarse en las rocas, mirar la puesta de sol, buscar un plan para la noche, intentar convencerte para ir a Tetes, decirte por octogésima vez que vale la pena, que tu digas que no y que se termine haciendo una birra hablando de cualquiera demasiado transcendental para una noche de verano.

Mañana es agosto. Mañana empiezo las clases.

Sinceramente, tengo ganas. Mañana me esperan 5 horas de clase que, además repetiré por la noche para decidir que horario prefiero.
Mañana me levanto a las 6:00. Me pongo los calcetines hasta las rodillas, el polar y la bufanda. Cojo un bus y en media hora estoy en la universidad con aires americanos en medio de una favela. Mañana busco el aula donde se cursa Urbanismo 3 y escucho un profesor hablar en portugués demasiado rápido. Mañana tendré que repetir más de veinte veces: Oi, sou Anna, sou de Barcelona.

Y por la noche, después de un día que no olvidaré, puede ser que mire por la ventana y piense en como podré volver a empezar el curso sin ese "reset" tan necesario que tengo 31 días al año, a tu lado.

Mañana miraré por la ventana y serás la primera persona que eche de menos.
Porque no, no veo las mismas estrellas que tu estás viendo estirada en los bancos del jardín.

Es agosto. Y no has venido a decirme: "¿Bajas?"

Por favor, ponerle otro nombre.
Esto no es un agosto.

Um comentário:

  1. L'al·ludida17/8/13 06:03

    Vale puta, no havia llegit això fins ara. Em segueix fent gràcia estar-ho fent amb el teu internet.
    Si et serveix de consol, això d'aquí tampoc no acaba de ser del tot agost.

    ResponderExcluir

I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)