Skype

Pot semblar una tonteria, però a vegades un Skype és tot el que es necessita.

Està clar que aquí m’ho passo bé, que tinc molts plans, que la vida d’intecanvi és no parar quieta a casa i gaudir de tot els plans. 

Però no tot és rosa sempre, hi ha dies que t’aixeques de mala hòstia, hi ha dies que no tot va bé. Hi ha dies que no et vé de gust fer cap pla nou. Hi ha dies que explota el microones.

I en aquests dies, que algú trenqui el temps i l’espai per parlar-ne, que algú accepti a fer un Skype quan has avisat: Tinc un dia de merda i et cridaré. I et responguin: Trobo a faltar els teus crits histèrics! Endavant! Desfoga’t amb mi.

Gràcies a aquests skypes eterns mentre rentes els plats, dines o fas qualsevol cosa. Gràcies a aquesta manera de trencar la distància i lluitar contra la connexió del wifi. Gràcies a qui t’arregla el dia sense tenir res a veure amb el que ho ha espatllat.

Marxa d’Erasmus amb tranquil·litat, perquè si explota el microones, jo estaré a l’altra banda de la pantalla.