Sant Jordi Gaúcho

Pel poder que m'otorga Erasme de Rotterdam (que ara resulta que era català) de fer el que vull quan vull i perquè vull: he decidit que a Brasil, Sant Jordi és avui.

Perquè? Perquè ahir feia un dia de merda i tenia feina.
Així doncs: avui passejaré pel carrer, avui felicitaré al Jordi, em compraré algun llibre, esperaré que algún pretendent em regali una rosa i pensaré en la Marina, que es fa gran.

 
Com que cap pretendent m’ha regalat res, i la floristeria de la cantonada estava tancada quan hi he passat per davant, m’he centrat en trobar un llibre i donar per vàlides les roses virtuals rebudes.

He baixat al parc a prendre un chimarrão amb el Jordi i el Paco, l’un molt d’acord amb el canvi de dia i l’altre que només s’ha preocupat per vestir-se del Madrid i demostrar-nos el seu orgull.

Hem begut, hem parlat, ens han intentat vendre un llibre sobre sexe de tribus caníbals i el sol ha anat marxant.

Pensant-ho bé, ja tinc masses llibres com per seguir comprant-ne i no sé si hi cabran tots a la maleta. He acabat desistint del llibre també, ahir en vaig treure dos de la biblioteca per preparar el pròxim viatge i ja en tinc prou.

Hem acabat anant al mercat, comprant cuies, bombes, filtres, herba i termos per convertir-nos tots en bons gaúchos.

Sense rosa, sense llibre, però amb tradicions.