quarta-feira, 18 de setembro de 2013

Aconteceu



Des de que vaig arribar que sento:
Brasil és perillós. Et poden assaltar. Pot ser amb pistola. Van drogats. Vigila. No pots anar sola pel carrer. No treguis el mòbil. Vigila. És perillós. Una noia sola mai. A mi ja m’han assaltat deu vegades. A mi cap i fa 16 anys que visc aquí. A tothom li passa un dia o un altre. Vigila. No agafis l’horari de nit a la uni. El parc de nit és perillós. Assumeix que un dia t’assaltaran. Vigila. Ves amb compte. S’ha de tenir compte i no por. No estàs a Europa. Vigila. Un dia passarà.

I ha passat.

M’han assaltat.

I estic bé.

El dimarts és l’únic dia que vaig a la universitat sola, i torno sola perquè no aconsegueixo carona de ningú. Al bus tornava llegint, i he guardat les coses amb temps abans de baixar. He saltat de l’autobus i m’he col·locat auriculars de l’mp3 i la caputxa. He començat a caminar per la vorera del parc a prop dels cotxes. 

Normalment, faig aquest recorregut amb por, ràpid i amb les mans a les butxaques, intentant arribar al semàfor ràpid, creuar i ficar-me a la Rua República, plena de bars i gent on, amb tranquil·litat, ja puc treure el telèfon i whatsappejar una estona.

Avui, potser perquè aquesta setmana estic especialment feliç, potser perquè els dos mesos aquí m’han fet sentir més còmoda, he comès l’error de treure el mòbil de la butxaca. Anava escrivint i amb la música, anava tranquil·la quan de cop he vist als meus peus l’ombra d’algú massa aprop meu. En qüestió de segons ha passat el que a mi m’ha semblat etern.

Un home m’ha agafat pel braç, molt fort, massa. M’ha començat a dir a l’orella:  
- Vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer. (Moriràs)
El meu cos s’ha paralitzat i he clavat els peus a terra mentre ell intentava portar-me cap a dins del parc mentre seguia repetint les paraules que m’han fet entendre el que estava passant. Li he donat el telèfon, gairebé abans que preguntés. Ha començat a parlar mil paraules de les que només he entès “faca” (ganivet). No sé si en duia, no sé què duia, només sé que el braç em feia molt de mal. Dinheiro, m’ha dit. He obert la cartera i li he donat tots els billets que duia. Não tem mais? I més paraules extranyes, i més “faca”. He obert bé per ensenyar-li que no, mentre i intentava tapar amb la mà la targeta de crèdit. 
- Voa, voa, voa, voa, voa. (Vola)
Ha dit. I a la mínima que ha deixat el meu braç, he començat a córrer, m’he saltat en vermell els dos semàfors i no he parat fins trobar-me en mig de la terrassa d’un bar.

Tot i que duia 4 jerseis, encara tinc les marques de les ungles del fill de puta al braç.

Després de tot, estic bé i ara sento:
Tranquil·la. Podria haver sigut molt pitjor. Has tingut sort. Bem vinda definitivamente ao brasil, que lugar de merda. Descansa. Ja ha passat tot. Búscale el lado positivo.

D’acord, Brasil, he après. No tornaré a descuidar-me en cap moment.
No s’ha de tenir por, s’ha d’anar amb compte.




 




Desde que llegué oigo: 
Brasil es peligroso. Te pueden asaltar. Puede ser con pistola. Van drogados. Vigila. No puedes ir sola por la calle. No saques el móvil. Vigila. Es peligroso. Una chica nunca anda sola. A mi ya me han asaltado diez veces. A mí ninguna y hace 16 años que vivo aquí. A todo el mundo le pasa un día u otro. Vigila. No cojas el horario de noche de la universidad. El parque de noche es peligroso. Asume que un día te asaltaran. Vigila. Ve con cuidado. Hay que tener cuidado y no miedo. No estás en Europa. Vigila. Un día te pasará. 
  
Y ha pasado. 

Me han asaltado. 

Y estoy bien. 

El martes es el único día que voy a la universidad sola, y vuelvo sola porque no consigo carona de nadie. En el bus volvía leyendo, y he guardado las cosas con tiempo antes de bajar. He bajado del autobús y me he colocado los auriculares del mp3 y la capucha. He empezado a andar por la acera del parque cerca de los coches. 

Normalmente, hago este recorrido con miedo, rápido y con las manos en los bolsillos, intentando llegar al semáforo rápido, cruzar y meterme en la Rua República, llena de bares y gente donde, con tranquilidad, ya puedo sacar el teléfono y whatsappear un rato. 

Hoy, puede que porque esta semana estoy especialmente feliz, o puede que porque los dos meses aquí me han hecho sentir más cómoda, he cometido el error de sacar el móvil del bolsillo. Iba escribiendo y con la música, iba tranquila cuando de repente he visto en mis pies la sombra de alguien que estaba demasiado cerca de mí. En cuestión de segundos ha pasado lo que a mí me ha parecido eterno. 

Un hombre me ha cogido por el brazo, muy fuerte, demasiado. Me ha empezado a decir en la oreja:
 - Vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer, vai morrer. (Vas a morir)
Mi cuerpo se ha paralizado y he clavado los pies en el suelo mientras él intentaba llevarme hacia dentro del parque y seguía repitiendo las palabras que me han hecho entender lo que estaba pasando. Le he dado el teléfono, casi antes de que me lo pidiera. Ha empezado a decir mil palabras de las que sólo he entendido “faca” (cuchillo). No sé si llevaba, no sé qué llevaba, sólo sé que el brazo me hacía mucho daño. Dinheiro, me ha dicho. He abierto la cartera y le he dado todos los billetes que llevaba. Não tem mais? Y más palabras extrañas, y más “faca”. He abierto bien para enseñarle que no, mientras intentaba tapar con la mano la tarjeta de crédito. 

- Voa, voa, voa, voa, voa. (Vuela)
Ha dicho. Y a la mínima que ha dejado mi brazo, he empezado a correr, me he saltado en rojo los dos semáforos y no he parado hasta encontrarme en medio de la terraza de un bar. 

http://ondefuiroubado.com.br/porto-alegre/RS

 
Aunque llevaba 4 jerséis, aún tengo las marcas de las uñas del hijo de puta en mi brazo. 

Después de todo, estoy bien y ahora oigo: 
Tranquila. Podría haber sido mucho peor. Has tenido suerte. Bem vinda definitivamente ao brasil, que lugar de merda. Descansa. Ya ha pasado todo. Búscale el lado positivo. 

De acuerdo, Brasil, he aprendido. No volveré a descuidarme en ningún momento.
No hay que tener miedo, hay que tener cuidado. 

2 comentários:

  1. Nena!!!!!!!! Sort q tot ha quedat en un ensurt!!!! Ja ho has patit un cop, ja tens el cupo complert. Anim bonica!

    ResponderExcluir
  2. No baixis mai la guardia t'ho diu algú que te experiencia!!!

    ResponderExcluir

I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)