sexta-feira, 23 de maio de 2014

Què ha passat?


L’escrit anterior ha estat esborrat per decisió personal.

No vaig ser conscient dels no-límits d’internet i aquest blog, que fins ara llegíeu quatre gats, i ahir va superar el triple de visites de tota la seva vida. Potser no hauria d’haver-se traduït i hauria seguit en l’anonimat català, però volia seguir amb la normalitat el blog (el traductor tradueix quan li dona la gana). 

Per facebook l’entrada es va expandir, vaig rebre moltíssims missatges de recolzament, que em deien que havia dit el que tothom pensava i ningú deia. També vaig rebre crítiques perquè hi ha qui va entendre que Barcelona em sembla la millor escola del món (i no és així) o per qui va entendre que dic que l’escola d’aquí em sembla dolenta (que tampoc és així).

El meu comentari era una reflexió general sobre la diferència entre ambdues coses i com d’estrany em suposava treballar de la manera d’aquí, estan acostumada als discursos d’allà.
Cadascú fa les coses a la seva manera i en cap cas la meva humil opinió d’estudiant que no en té ni idea, hauria de trencar un model educatiu d’escala tan gran.

Dit això, i afegint que, com ja diu al meu perfil, sóc una exagerada i això és un blog personal on dic tonteries i reflexions, demano perdó si algú s’ha sentit ofès pel meu comentari.
També vull donar les gràcies a tots els comentaris rebuts, sobre tot als de l’arquitecte que va comentar aquí, al blog, que és digne de llegir i reflexionar. I a tots els que m’animeu dient-me que no he de baixar el cap.

Treure el text és una decisió personal i potser temporal, causada per la obvia reacció dels protagonistes, que s’han trobat de cop immersos en una polèmica que no esperaven.

La pròxima vegada pensaré dues vegades.

Queda apresa la lliçó.



El escrito anterior ha sido borrado por decisión personal.

No fui consciente de los no-límites de internet y este blog, que hasta ahora leían cuatro gatos y ayer superó el triple de visitas de toda su vida. Tal vez no debió de haberse traducido y habría seguido en el anonimato catalán, pero quería seguir con la normalidad del blog (el traductor traduce cuando le da la gana).

Por facebook la entrada se expandió, recibí muchísimos mensajes de apoyo, que me decían que había dicho lo que todo el mundo pensaba y nadie decía. También recibí críticas porque hubo quien entendió que Barcelona me parece la mejor escuela del mundo (y no es así), o quien comprendió que digo que la escuela de aquí me parece mala (que tampoco es así).

Mi comentario era una reflexión general sobre la diferencia entre ambas cosas y como de extraño me suponía trabajar de la manera como se trabaja aquí, estando acostumbrada a los discursos de allí.
Cada uno hace las cosas a su manera y en ningún caso mi humilde opinión de estudiante que no tiene ni idea, tendría que romper un modelo educativo de escala tan grande.

Dicho esto, y añadiendo que, como ya digo en mi perfil, soy una exagerada y esto es un blog personal donde digo tonterías y reflexiones, pido perdón si alguien se ha sentido ofendido por mi comentario.
También quiero dar las gracias a todos los comentarios recibidos, sobretodo los del arquitecto que comentó aquí, en el blog, que es digno de leer y reflexionar. Y a todos los que me animáis diciéndome que no tengo que agachar la cabeza.

Quitar el texto es una decisión personal y tal vez temporal, causada por la obvia reacción de los protagonistas, que se han encontrado de golpe inmersos en una polémica que no esperaban.

La próxima vez pensaré dos veces.

Queda aprendida la lección.

2 comentários:

  1. Merda, m'he quedat sense llegir l'entrada! xD
    Ja em va dir el Xavi que ho fes, però no hi he sigut a temps! haha.

    Molt guai el blog :)

    ResponderExcluir
    Respostas
    1. Meerci Edu! No esperava convertir-me en la follonera de porto alegre.
      Puc enviar-te per email l'entrada, si ho vols llegir, i el comentari de l'arquitecte que és prou interessant.

      Excluir

I tu què? Llegeixes i no em dius res? ;)