10

Avui fa 10 mesos.

10 mesos que no em tallo el cabell.

10 mesos que no tiro el paper de wàter dins del wàter.

10 mesos que no em prenc una clara.

10 mesos que no menjo truita de patates de la iaia.

10 mesos que no camino tranquil·la quan vaig sola pel carrer.

10 mesos que no pujo a un metro.
10 mesos que no vaig a un bon concert.

10 mesos que no condueixo un cotxe.

10 mesos que no puc llegir al bus perquè es mou massa.

10 mesos que no menjo patates braves.

10 mesos que no dino de taper i rodejada d’amics.

Fa 10 mesos que no faig moltíssimes coses que m’agrada fer, però n’he fet tantes d’altres, i aquestes altres (potser perquè no les tornaré a fer mai, potser pel poc que esperava fer-les) han fet que pugui suportar sense problemes totes aquelles coses que es troben a faltar. Que mirant-ho d’una banda, només queden 3 mesos per poder-les tornar a fer. 
(Ai, no sé si vull que passin aquests 3 mesos).