Skype

Pot semblar una tonteria, però a vegades un Skype és tot el que es necessita.

Està clar que aquí m’ho passo bé, que tinc molts plans, que la vida d’intecanvi és no parar quieta a casa i gaudir de tot els plans. 

Però no tot és rosa sempre, hi ha dies que t’aixeques de mala hòstia, hi ha dies que no tot va bé. Hi ha dies que no et vé de gust fer cap pla nou. Hi ha dies que explota el microones.

I en aquests dies, que algú trenqui el temps i l’espai per parlar-ne, que algú accepti a fer un Skype quan has avisat: Tinc un dia de merda i et cridaré. I et responguin: Trobo a faltar els teus crits histèrics! Endavant! Desfoga’t amb mi.

Gràcies a aquests skypes eterns mentre rentes els plats, dines o fas qualsevol cosa. Gràcies a aquesta manera de trencar la distància i lluitar contra la connexió del wifi. Gràcies a qui t’arregla el dia sense tenir res a veure amb el que ho ha espatllat.

Marxa d’Erasmus amb tranquil·litat, perquè si explota el microones, jo estaré a l’altra banda de la pantalla.

Coses a fer abans de...

 

D’aquí poc portaré 10 mesos a Porto Alegre.

10 mesos que són molts, però alhora són poquíssims.

He fet moltes coses, he passat 3 viatjant per sudamèrica, he provat molts restaurants, visitat molts llocs de la ciutat i caminat per molts carrers.

Però una por s’acosta quan envies un email dient: Queden 4 mesos. I ta mare et corregeix: Queden 3 i una setmana!

És per això, i també per l’aparició en escena del Jordi i en Jaume, que aquesta setmana hem estat a tope i hem elaborat una llista de “COSES A FER ABANS DE TORNAR A BARCELONA”.

- Comprar-se una cuya, curar-la i aprendre a preparar chimarrão.

- Anar al Vila Acústica.

- Anar a veure un partit del Grêmio a l’estadi.

- Fer el FREE WALKING TOUR Porto Alegre.

- Comprar-nos una samarreta del Grêmio.

- Donar una volta pel Guaíba en vaixell.

- Agafar el tren i anar a algun lloc random.

- Anar al Canyons.

- Anar a un rodízio de carn.

- Menjar tots els açaís possibles.

- Provar les “empanadilles” fregides plenes de xocolata.

- Aprendre a fer Caipirinha (i no oblidar-se al matí següent).

- Aprendre a fer Feijão.

- ...

Hem començat a ratllar coses de la llista a un ritme frenètic.

Avui, de camí al parc he rebut una trucada:

- Grêmio contra l’equip on juga Ronaldinho, per 6€, en dues hores. T’apuntes?

- Si, clar! Truca al Paco!

 I així, vinc de veure perdre l’Atlético Mineiros i de cop, cada cop que Ronaldinho Gaúcho tocava pilota, els tricolors li cridaven de tot. Ronaldinho é traïdor. Dale dale tricolor.

Sant Jordi Gaúcho

Pel poder que m'otorga Erasme de Rotterdam (que ara resulta que era català) de fer el que vull quan vull i perquè vull: he decidit que a Brasil, Sant Jordi és avui.

Perquè? Perquè ahir feia un dia de merda i tenia feina.
Així doncs: avui passejaré pel carrer, avui felicitaré al Jordi, em compraré algun llibre, esperaré que algún pretendent em regali una rosa i pensaré en la Marina, que es fa gran.

 
Com que cap pretendent m’ha regalat res, i la floristeria de la cantonada estava tancada quan hi he passat per davant, m’he centrat en trobar un llibre i donar per vàlides les roses virtuals rebudes.

He baixat al parc a prendre un chimarrão amb el Jordi i el Paco, l’un molt d’acord amb el canvi de dia i l’altre que només s’ha preocupat per vestir-se del Madrid i demostrar-nos el seu orgull.

Hem begut, hem parlat, ens han intentat vendre un llibre sobre sexe de tribus caníbals i el sol ha anat marxant.

Pensant-ho bé, ja tinc masses llibres com per seguir comprant-ne i no sé si hi cabran tots a la maleta. He acabat desistint del llibre també, ahir en vaig treure dos de la biblioteca per preparar el pròxim viatge i ja en tinc prou.

Hem acabat anant al mercat, comprant cuies, bombes, filtres, herba i termos per convertir-nos tots en bons gaúchos.

Sense rosa, sense llibre, però amb tradicions.