Buenos días Buenos Aires.

1 de Febrer de 2014. 

El Calafate – Buenos Aires

 

No hi ha pitjor moment per arribar a Buenos Aires que just a l’inici d’un Boca-River. I just en aquella hora estàvem trucant a la porta del Joaquin, el noi que havíem conegut al Salar d’Uyuni, que ens acolliria l’única nit que passaríem a la ciutat (pel pacte que havíem fet amb el Paco, de no visitar-la i venir junts per Setmana Santa).

Després de deixar-lo veure el partit mentre arreglàvem com arribar a Porto Alegre amb temps per preparar la tercera part del viatge, de comprar el sopar amb McDonald’s i alimentar un mendigo que em va demanar “pa” i no diners (i es va acabar emportant una hamburguesa i dos somriures). Vam sortir a provar la re-famosa festa de Buenos Aires. Anècdotes de la nit apart, un excés d’argentins menjant-te l’orella al més pur estil psicòleg.

Tornem cap a casa amb pluja i en el temps que ens queda entre tancar motxiles i marxar cap al vaixell que ens durà a Colònia de Sacramento (Uruguay) el Joaquin ens convida a dir Bon dia a Buenos Aires des d’un lloc molt privilegiat.

Aquí ens teniu.