Estimat intercanvista,

No ho facis a la meva manera. No, en serio. Vull dir, si vols fer-ho bé, no ho facis com jo. 

El primer semestre et trobaràs una mica perdut, veuràs que la manera d’ensenyar aquí és diferent que a Barcelona. No sabràs molt bé de què va la gent aquí, estaràs flipant tot el dia: entre que et conviden aquí i allà, i que sembla que diguis el que diguis a classe és brillant perquè ets de fora i tens un “olhar” diferent. No et fiïs, no facis com jo, tu tancat a casa i treballa. No et relaxis. No vagis a sopar a casa de companys, no acceptis que et portin a casa en cotxe, no perdis el temps: tu a treballar! Que l’autocad tregui fum.

El quatri passarà, i et veuràs amb presses. Si em fas cas, et matricularàs a projectes per necessitat i a urbanisme per amor a l’art. Després t’acabarà passant que el professor d’urbanisme et sembla molt interessant i l’exercici pròxim a una favela val molt més la pena que un projecte utòpic en un barri industrial de Porto Alegre. Si fas com jo, oblidaràs un, aniràs a per l’altre, arribaràs tard a la segona entrega i no dormiràs algunes nits només perquè és costum i sembla que la feina no val tant si has dormit.

Quan sigui octubre: NI SE T’ACUDEIXI COMPRAR VOLS. I molt menys a la ciutat més remota de Brasil per entrar a Perú creuant la frontera i estalviant-te els diners d’un vol internacional. Ni de conya. En serio. Un viatge de 80 dies per Sud-Amèrica? Oblida-ho. Una bogeria. Et cansaràs, després les fotos només serveixen per plorar. No, en serio, queda’t a Porto Alegre, perquè després els professors et preguntaran: - I no has viscut l’estiu aquí? I et sentiràs culpable de no haver pogut patir la calor humida infernal d’aquesta ciutat. Queda’t. Queda’t i no pateixis que et deixo un ventilador en herència.

Si viatges. Que no sigui lluny. Pots anar a casa a passar el Nadal fred amb la família. Ningú entendria que volguessis banyar-te al mar la nit de Nadal o de cap d’any. Ningú et perdonarà quedar-te gaudint d’un any únic a la teva vida i no poder obrir cap paquet cagat per un tronc.

Ni se’t passi pel cap passar el carnaval en alguna de les ciutats amb més fama. Ni Rio, ni Salvador, ni Recife. Ni les tres en la mateixa setmana. Massa gent, massa samba, massa cervesa. No cal. És que si ho fas, arribaràs a classe dues setmanes més tard d’haver començat el curs. I no t’ho perdonaria mai, això. Haver de demanar perdó i bufff. No.

Quan arribis, i facis el treball final de graduació, veuràs que els teus companys estan super emocionats amb el seu últim projecte: i tu també ho has d’estar. Escull un tema com ells, alguna cosa construïble de veritat. Ves cada setmana a orientar-te amb el professor i corregeix sempre. No pensis en que et queden pocs mesos en aquest país: tu treballa.

Per Setmana Santa, a casa, que aquí no existeix, ni se t’acudeixi baixar per la costa uruguaia fins a Buenos Aires. I viatjar en mig del quatrimestre a Brasília i Minas Gerais? Estàs boig o què? Tu treballa. Concentra't. Dibuixa. Tots els dies a casa. Ni sortir, ni cerveja gelada, ni conèixer gent, ni res.

No ho he mencionat, però la idea de fer un blog i escriure el que penses de l’intercanvi pot esclatar-te a les mans. Et diran que tens la ment tancada, i que no calia que donéssis la teva opinió. Però també et diran que has dit el que tothom pensa i ningú diu. És una mica extrany tot plegat: per no liar-te amb mal de caps, millor no opinis. Calla i obre l'autocad.

Si vols parlar portuguès bé, que no és gens necessari pel que tu vens a fer aquí, pots practicar a classe. No cal que surtis, no cal que et possis a lligar només per practicar l'idioma. Els professors i alguns companys et voldran parlar espanyol per practicar. Si vols aprendre, ni de conya facis cas quan et diguin que la millor manera d'aprendre és un rollito brasileiro. Que no. Que no et liin. Deixa't estar de ties. Posa el facebook en portuguès i ja aprendràs.

Per l’entrega final ja ho tindràs tot preparat. Espero. Potser ni cal que et quedis sense dormir, ni cal que el teu company vingui a casa a viure una setmana, així els teus companys de pis no et voldran fotre fora per ballar Sonia y Selena a les 4 del matí. Si, millor que ho tinguis tot ja preparat i imprimeixis una setmana abans. És una entrega importantíssima a la teva vida.

El dia de la presentació, probablement ningú vingui a ajudar-te a penjar els cartells i a donar-te sort. Una gran pena, perquè fa sentir que no estàs sola. Però els professors estaran contents, et diran que has treballat molt i que el que has projectat fins i tot es podria construir amb els teus plànols. Que tens un treball digne d'algú que s'hi ha dedicat cada dia i s'hi ha deixat la pell.

Perquè això és el que vens a fer aquí, estamos?