Parabéns Porto Alegre!

Una ciutat amb només 242 anys. 
La meva ciutat.

Tornar a casa.

Hem arribat.
Cansats, farts de carregar la motxila i amb saudades de la vida tranquila.
Després de 80 dies de viatge tinc moltíssima feina per transcriure i escollir les fotos que millor puguin explicar l'experiència.

Després de 80 dies de viatge tinc clar que:

Viatjar cansa. Arriba un dia que vols que s'acabi, tornar ja.
Trobes a faltar coses que creies que no trobaries a faltar mai.
Una mica de rutina. Llevar-se al mateix llit més de 3 dies.
Viatjar és car. Per molt tirat que vagis, per molts campings que busquis. És gastar i gastar.

Sudamèrica és increïble. És un tros de terra que val molt la pena. Que cal veure. I no, no és gens perillós. Poden viatjar dues noies soles, fins i tot una. Si vigiles les teves coses, tal com faries arreu del món, no et passarà res.

Viatjar és aprendre. De llocs, de gent, de cultures, de països llunyans, de maneres de fer, de tu, del que necessites, del que trobes a faltar, del que oblides.

Les sensacions que te'n dus són màgiques. Viure sense saber quin dia és, no preocupar-se absolutament per res. Tirar endavant. Saber on dormiràs i quin és el teu pròxim destí, i prou. Aixecar-se un matí i tenir un pla: avui pujo el machu picchu, avui veig la posta de sol, demà camino per la platja a veure què trobo.


Tenia ganes de tornar a casa, si. Però ara no puc deixar de mirar les fotos, tancar els ulls i estar una estoneta més a tots aquests llocs pels que he passat ràpid.

En breus, el diari de viatge!